És possible deduir en l’Impost sobre Societats les retribucions dels administradors malgrat no estar previstes en els estatuts socials?

El Tribunal Suprem ha dictat recentment dues sentències en les quals, d’una banda, reafirma en la seva doctrina que són deduïbles les retribucions que perceben els administradors quan estan comptabilitzades, acreditades i previstes en els estatuts socials, sense que sigui necessari que s’aprovin per la junta general. I, d’altra banda, fa un pas més i determina que si aquestes retribucions estan acreditades i comptabilitzades, la seva no previsió en els estatuts socials i el seu incompliment no pot comportar, en tot cas, la consideració de liberalitat de la despesa i, sense més ni més, la improcedència de la seva deduïbilitat.

L’informem que en relació amb el tema conflictiu de la deducció en l’Impost Sobre societats (IS) de la despesa de les retribucions dels administradors, el Tribunal Suprem (TS) ha dictat recentment dues sentències importants, de 27 de juny de 2023 i 13 de març de 2024, sobre les retribucions dels administradors considerant que són deduïbles quan estan comptabilitzades, acreditades i previstes en els estatuts socials, sense que sigui necessari que s’aprovin per la junta general. I, d’altra banda, fa un pas més i determina que si aquestes retribucions estan acreditades i comptabilitzades, la seva no previsió en els estatuts socials i el seu incompliment no pot comportar, en tot cas, la consideració de liberalitat de la despesa i, sense més ni més, la improcedència de la seva deduïbilitat.

El TS, en la sentència núm. 875/2023 de 27 de juny de 2023, interpreta (encara que s’analitza un cas amb la regulació anterior a l’actual Llei de l’Impost, entenem d’aplicació amb la norma actual) que són deduïbles si estan comptabilitzades, acreditades i previstes en els estatuts socials, sense que sigui necessari que s’aprovin per la junta general. Encara que la relació amb la societat sigui mercantil, això no vol dir que estiguem davant una liberalitat perquè no hagin estat aprovades en la junta general i menys si el soci és únic.

Respecte al supòsit de societats integrades per un soci únic, el TS determina que el compliment del requisit de l’aprovació de la retribució als administradors en la junta general no pot ser exigible per tractar-se d’un òrgan inexistent, exercint el soci únic les competències de la junta general.

El Tribunal finalitza la seva exposició manifestant que en el cas d’acceptar-se que fos exigible legalment el requisit previst en la llei mercantil, d’aprovar les retribucions per junta general, per a exercicis posteriors als analitzats, la seva inobservança no pot comportar automàticament la consideració com a liberalitat de la despesa corresponent i, per tant, la seva no deduïbilitat.

  • Atenció. No és admissible que una despesa salarial que està directament correlacionada amb l’activitat empresarial i l’obtenció d’ingressos sigui qualificada de donatiu o liberalitat no deduïble.

Deducció en l’IS de les retribucions dels administradors malgrat no constar com a despesa en els estatuts socials

D’altra banda, el Tribunal Suprem fa un pas més en la seva sentència 449/2024, de 13 de març, assenyalant que és possible deduir en l’IS les retribucions dels administradors malgrat no estar previstes en els estatuts socials.

En aquesta ocasió, a diferència dels supòsits de fet enjudiciats en els pronunciaments anteriors del TS, les retribucions que van ser satisfetes a tres empleats en els quals concorria el doble vincle d’alt directiu i administrador, no comptaven amb cap previsió en els estatuts socials de l’empresa.

En concret, l’Administració Tributària, invocant la teoria del doble vincle, segons la qual la relació laboral d’alta direcció queda absorbida per la relació mercantil d’administrador, va considerar que les retribucions satisfetes als alts directius s’havien de definir com a liberalitats no deduïbles en seu de l’IS atès que aquestes remuneracions -absorbides per la condició d’administrador- no tenien la corresponent cobertura estatutària i, per tant, d’acord amb la normativa mercantil, el càrrec d’administrador es presumia gratuït.

El TS considera que les retribucions que percebin els administradors d’una entitat mercantil, acreditades i comptabilitzades, sí que són deduïbles, encara que no estiguessin previstes en els estatuts socials i són conformes al principi de correlació d’ingressos i despeses, perquè la despesa existeix i està directament correlacionada amb l’activitat empresarial.

Així mateix, descarta que sigui possible aplicar en l’àmbit fiscal la teoria del vincle. Entén que es tracta de retribucions, oneroses, quan han estat acreditades i comptabilitzades, i per això, sí que cal considerar-les despeses deduïbles, sense que la seva no previsió estatutària li faci perdre aquesta condició.

  • Atenció.  La falta de previsió estatutària d’aquestes retribucions no suposa en tot cas que estiguem davant liberalitats no deduïbles, ja que es pot demostrar l’onerositat per altres mitjans. Les empreses, per tant, han de posar especial atenció a aquesta càrrega probatòria, per poder justificar la realitat dels serveis prestats pels administradors i consellers, així com la correlació d’aquests serveis amb l’obtenció d’ingressos.

 

  1.  

El 4 i 5 de juliol se celebrarà el 34è Fòrum de l’Auditoria

Els pròxims dies 4 i 5 de juliol se celebrarà el 34è Fòrum de l’Auditoria sota el lema “Auditoria 360º”. L’esdeveniment tindrà lloc en un format híbrid a l’Hotel Melià Sitges (Port d’Aiguadolç).

El programa, que es pot consultar aquí, presentarà 12 sessions tècniques i 4 sessions plenàries. Les sessions plenàries tractaran els següents temes: Una visió de l’economia internacional; Els reptes de l’auditoria del futur; Geopolítica. On estem?; i Divertir-se presentant.

D’altra banda, les sessions paral·leles tractaran sobre el següent: Aspectes més singulars de la normativa sobre reporting de sostenibilitat; Debat sobre els reptes de sostenibilitat de les empreses; La gestió del talent; Tecnologia, economia i impacte; Ciberseguretat i auditoria; Els reptes de la verificació de la informació corporativa sobre sostenibilitat; Expert en Reestructuració, una figura clau per a la sostenibilitat de les empreses amb dificultats; La gestió de l’equitat de gènere; Taller pràctic sobre l’aplicació de la IA als treballs d’auditoria; Emprenedoria, IA i sostenibilitat; i L’auditor i el seu entorn.

Les diferents sessions comptaran amb ponents de primer nivell, tots ells reconeguts experts en la matèria.

Qui vulgui inscriure’s per assistir al Fòrum ho pot fer a través d’aquest enllaç, on es troba tota la informació al respecte.