Aspectes controvertits del dipòsit de comptes anuals en el Registre Mercantil

Si no es dipositen els comptes anuals en el Registre Mercantil, s’ha de produir el tancament del full, i no es pot inscriure cap altre acte en el Registre. Hi ha una excepció: nomenar liquidadors, revocar poders, dissoldre la societat o cessar administradors.

Una de les obligacions més bàsiques dels administradors d’empresa, és el d’elaborar i dipositar els comptes anuals en el Registre Mercantil en el mes següent a la seva aprovació per junta general.

Aquesta obligació té aspectes controvertits i vicissituds. Per començar, hem de parlar de les conseqüències de l’incompliment.

Si no es dipositen els comptes anuals en el Registre Mercantil, s’ha de produir el tancament del full, i no es pot inscriure cap altre acte en el Registre. Hi ha una excepció: nomenar liquidadors, revocar poders, dissoldre la societat o cessar administradors.

Aquest tancament es produeix quan passa un any de l’obligació de dipositar, és a dir, un any des del tancament de l’exercici social.

Podem evitar el tancament de dues maneres, dipositar els comptes anuals pendents, o els dels últims 3 exercicis, o fins i tot presentant certificat d’impossibilitat de dipòsit per no estar aprovats.

Sancions

L’altra conseqüència que hem de tenir en compte és que no dipositar-los implica una sanció econòmica que imposarà l’ICAC. En aquest sentit, s’inicia un expedient sancionador, per incompliment del deure de dipòsit de comptes anuals, i l’objectiu d’aquests procediments sancionadors és impulsar que les empreses presentin els comptes anuals.

La sanció imposable pot anar de 1.200 a 60.000 euros, o fins a 300.000 euros si les vendes superen els 6 milions d’euros. Les sancions es calculen en percentatge de l’actiu de l’última declaració de l’impost sobre societats.

Aquesta infracció prescriu al cap de tres anys.

L’objectiu d’aquestes normes és millorar la transparència empresarial i protegir els interessos de tercers.

Pèrdues que redueixen el patrimoni a menys de la meitat del capital social

En un altre ordre de coses, cal tenir en compte que, si les pèrdues redueixen el patrimoni a menys de la meitat del capital social, els deutes es poden arribar a reclamar als administradors. Tanmateix, hi ha una presumpció de responsabilitat contra l’administrador, en el cas que els comptes no estiguin dipositats.